sábado, 23 de noviembre de 2013

El dol als infants

JORNADES SOBRE EL DOL I LA MORT 

Durant el curs 2013 vaig assistir a les Jornades Maria Rúbies, aquesta es va proposar abordar des de la pedagogia com explicar la mort i el dol en l'àmbit de la infància i l'adolescència. Des del meu punt de vista, em va sobtar que haguessin conferències per parlar sobre aquest aspecte i com a futura mestra d'infantil és un tema que pot apareixer en certes situacions i és necessari tenir un abast de recursos i eines per les quals donar a l'abast la informació necessària. 
Aquestes jornades van voler facilitar als docents eines - experiències i propostes educatives- per treballar l'aspecte del dol i la mort dins l'aula i l'escola. Per tant, les jornades van ser un espai de revisió de la recerca i la innovació educativa al voltant de la pèrdua i els processos de dol en nens i joves.



Conferència de Mar Cortina:
Si obrim els ulls descobrirem que la mort està per tot arreu, com a condició neces-sària per a la vida, l’evolució, la formació i la maduresa personal. Qualsevol ésser vivent, independentment de si viu més o menys, acaba morint. No hi ha volta de fulla. Des del moment en què s’entra en l’existència cíclica, no hi ha manera de viure’n al marge. Encara que les coses siguin belles, acaben desapareixent o transformant-se perquè forma part de la seva naturalesa. La cultura que no valora la mort, no valora la vida. El tabú que envolta aquest tema es reflecteix ineludiblement en l’educació com si estiguéssim protegint als nens i nenes quan el que realment estem fent és impedir que es vagin enfrontant «a petites dosis» a les situacions difícils o crítiques per les que, ineludiblement, tots passem més tard o més d’hora.
És necessari explica als nens i nenes el què a passat quan algun membre important s'ha mort. No s'ha de fingir que ha marxat lluny sinó que cal dir-li la veritat sempre tenint el compte la seva maduració evolutiva i, per tant, quines coses podran entendre. Cal dir quelcom de manera adequada sense execir en detalls i sempre escoltar-los i acompanyar-los en aquests moments de dol.

Si us interessa el què ens comenta Mar Cortina podeu visitar el seu blog anomenat Didáctica de la Muerte.
Trobem diverses pel·lícules en les quals aparèix l'aspecte de la mort i el dol en nens/es, tant com a mort física com de parcials (la separació de dues persones). Les més senyalades per Mar Cortina són:
En infantil:
  1. Buscando a Nemo
  2. Monstruos S.A.
  3. Història de una gaviota y el gato que le enseño a volar (conte i pel·lícula)
  4. Up
En cicle primària:
  1. Cartas a Dios (La dama de rosa): com a part preventida del dol
  2. Mi chica
  3. Ponette
En secundària:
  1. Ahora o nunca
  2. Quédate a mi lado
  3. Noviembre dulce
  4. Un punte hacia Terabithia
  5. Tierra de penumbras
Trobem també contes amb el que podem treballar com a recurs didàctic, Moisés Selfa ens ofereix aquests:
  1. Osito y su abuelo. Gray, N. (1999)
  2. Santi y Nona: ¡Adiós, abuela!.Company, N. i Horaci, I. (1994)
  3. L'avi de Tom ha mort. Bawin, M. A.; Hellings, C. (2000)
  4. Jo les volia. Martínez i Vendrell, M.; Solé Vendrell, C. (1984)
  5. Sempre et voldré. Gliori, D. (2000)
  6. Et trobo a faltar. Verrept, P. (2000)
  7. S'ha mort l'avi. Mars, S. (1993)
  8. El llibre de l'altra vida. Vassart, Mª M.; Comella, A. (1996)
  9. Quan els avis ens deixen. Ryan, V.; Alley, R. W. (2002)
  10. Tot final és un lluminós principi. Kübler-Ross, I. (2000)
  11. Carta per a un nen amb càncer. Kübler-Ross, I. (1991)
  12. Jo sempre et voldré. Wilhem, H. (2002)



viernes, 15 de noviembre de 2013

La poesia

Amb el llibre de Joana Raspall, Concert de poesia, he escollit el poema que vam treballar a l'aula en grups.


Una bruixa revellida, 
seca com un escardot, 
ja no sap menar l'escombra;
prova de volar i no pot.

Veu ocells i papallones 
que voleien entre flors...
ella, en lloc de tenir ales,
només té la pell i l'os.

Pensa, amb ràbia, que de jove
dominava el bosc i el prat
i per satisfer un caprici 
tot ho deixava embruixat.

Ara, ja ni gosa riure;
la veurien sense dents
i ja no la temerien 
ni fugirien corrents;
- potser i tot l'empaitarien!-

S'amagarà en la foscor,
lluny d'ocells i papallones.
Ara és ella, qui té por!

Joana Raspall



Joana Raspall i Juanola

Va nèixer a Barcelona l'1 de juliol del 1913 és una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror va iniciar una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra civil espanyola va treballar de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana va formar part de la ponència El llibre de teatre infantil, que va ocasionar la col·lecció de teatre Edebé catalana.

Tot i que és més coneguda per la seva obra poètica infantil, ha escrit també per adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes, o novel·les.


lunes, 11 de noviembre de 2013

Y tú, ¿como te llamas?

Y tú, ¿cómo te llamas?


Aquest conte està escrit per Daniel Nesquens i il·lustrat per Elisa Arguilé de la Editorial Anaya. 

Aquí us deixo un vídeo on Beatriz Montero fa de contacontes amb aquest. La seva forma de contar els contes és molt expressiva i molt propera als nens/es.

Espero que ho disfruteu.

La camisa de l'home feliç

LA CAMISA DE L'HOME FELIÇ

La camisa de l'home feliç és una obra de teatre realitzada el dijous 7 de novembre del 2013 a l'Escorxador de Lleida en la qual s'interpreta aquest conte escrit per Lleó Tolstoi.

Aquesta obra de teatre està produïda per la companyia Zum Zum Teatre la qual ens presenta una obra dinàmica i entretinguda que empra les noves tecnologies per atreure l'actual públic infantil sense deixar de banda la contundència en el missatge. D'aquesta manera, afavorreix el sentit didàctic de la història tan necessari avui en dia: per ser feliç només cal gaudir amb el que un té!

http://www.youtube.com/watch?v=1DNLvkOVuqk

Després d'haver visualitzat el trailer de la companyia Zum Zum Teatre de Lleida trobem a continuació la guia didàctica del conte visualtizat.